Agressions a la natura durant el confinament

Aquests últims 2 mesos hem patit un dels majors shocks a nivell social des de l’entrada al segle XXI. Durant aquest temps hem vist com la majoria del món es paralitzava per evitar l’expansió d’un virus que deixava dia rere dia xifres cada vegades més elevades de morts i contagiats. Això va provocar que des de l’Estat s’establissin una sèrie de mesures per restringir els moviments de la població i per al·lusió la resta d’activitats econòmiques o socials.

 

Malgrat aquestes restriccions, passades unes quantes setmanes des de l’inici de març vam poder començar a albirar una onada d’agressions al territori i al medi ambient que encara avui dia segueix. Dins aquest comunicat pretenem visualitzar totes les accions atrosses que hem pogut testificar i que han anat, totes elles, en contra del nostre patrimoni natural:

 

- Tala del bosc de ribera de la Riera d’Arbúcies: Dia 28 de març l’ANG va assabentar-se gràcies a la denúncia d’un ciutadà que a la riera d’Arbúcies s’estava duent a terme una tala indiscriminada del bosc de ribera. I no només això, sinó que uns dies després vam poder saber que una part d’aquesta actuació per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) estava afectant a un Hàbitat d’Interès Prioritari (màxima protecció ambiental per part de la UE) i per més inri les actuacions estaven essent controlades pel cos d’Agents Rurals (CAR) sense que aquestes duguessin cap mena de denúncia del que estava succeint. Una vegada diverses entitats vam ajuntar-nos per demanar respostes a l’ACA, se’ns va comunicar que tot això estava emmarcat en l’esmena de les destrosses produïdes durant el temporal Glòria del passat gener i s’estaven retirant tots els troncs i matèria orgànica arrastrada durant les riuades. Vista la clamorosa il·legalitat de les actuacions i l’abast desmesurat d’aquestes (4km aigües avall) diverses entitats vam portar aquestes fets davant la Fiscalia de Medi Ambient perquè paralitzés les actuacions i depurés responsabilitats.

 

- Actuacions a lleres de la conca del Tordera (Fogars de la Selva): Després de l’impactant actuació de la riera d’Arbúcies dia 8 d’abril la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny va tornar a denunciar que s’estaven duent a terme més actuacions de «neteja» de lleres a la conca del Tordera. Aquesta vegada denunciant a més a més l’ús de maquinaria pesant, la qual fa canviar la morfologia del llit del curs d’aigua, augmenta la seva terbolesa, compacta el substrat i mata qualsevol organisme viu que s’hi puguis estar desenvolupant.

 

- El conseller Damià Calvet anuncia una nova Llei Òmnibus: Dia 23 d’abril el conseller Damià Calvet ens va sorprendre amb la noticia que des de la Generalitat preveien la creació d’una nova llei Òmnibus, basant-se principalment en una agilització administrativa dels nous projectes, és a dir, fent els tràmits més simples, incloses les avaluacions d’impacte ambiental (AIA). Malgrat que aquests fets encara no estan consumats i no tenen una acció directa sobre el medi, considerem que sí que suposen una amenaça al nostre patrimoni natural, atès que una simplificació dels tràmits pot suposar unes AIA menys rigoroses i captadores del valor natural dels

indrets que es volen alterar.

 

- Destrossa en el sistema dunar a Sant Pere Pescador: El passat 30 d’abril van transcendir unes imatges que alertaven sobre l’ús de maquinària pesant per aplanar una zona del sistema dunar de les platges de Sant Pere Pescador, alterat per complet la seva morfologia i per tant les seves dinàmiques naturals i els cicles naturals dels organismes especialitzats que hi viuen. Cal recordar que aquest tipus d’hàbitat està altament amenaçat per la seva destrucció o alteració per la construcció a primera línia de mar i pel trànsit per sobre de persones i vehicles. Aquests indrets no són només una simple acumulació de sorra rere la platja, sinó que són zones de nidificació d’espècies amenaçades com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), hàbitat de moltes plantes endèmiques d’aquest hàbitat i a més a més són reservoris de sorra per les platges una vegada s’acaben els temporals i també esdevenen protectors de terra endins durant els temporals. Modificar la seva dinàmica natural no és només una agressió ambiental inacceptable sinó que posa en perill totes les construccions que hi ha a rereduna.

 

- Abocaments il·legals de runam a la Vall de Sant Daniel (Girona): Pocs dies després, el 2 de maig, una vegada es va permetre sortir a la població sortir a fer esport i passejar, vam tenir notícia gràcies a un ciutadà que a la zona de la Font del Lleó s’havia produït un abocament de runam al bell mig del camí. Gràcies a la falta de control a àrees rurals cert grup d’individus va aprofitar fer un abocament de les runes generades durant la realització d’unes obres a casa seva. Aquests abocaments són completament il·legals i tot residu generat durant unes obres s’han de portar al punt net més proper on seran gestionats segons convengui. Accions com aquestes el que fan és, per un costat alterar el paisatge de la zona, barrar el pas i alterar la qualitat del sòl de la zona.

 

- Destrucció de vegetació al riu Onyar al seu pas pel Pont de Pedra (Girona): Sumant-se a la dinàmica dels últims mesos envers les afectacions a sistemes aquàtics de Catalunya, el dia 6 de maig vam assabentar-nos per Twitter que als petits reductes de vegetació que podem trobar baix el Pont de Pedra s’estaven duent a terme una sèrie d’obres per arreglar una canonada afectada pel temporal Gloria. Per dur a terme aquesta reparació 2 camions van accedir dins el ja degradat llit del riu Onyar i per més inri van destrossar tota la vegetació present a la zona, tot això en plena època de reproducció de moltes espècies vegetals i animals. En aquesta ocasió va haver-hi una resposta ràpida per part de l’Ajuntament de Girona i van assumir que en aquest cas van obrar malament. Més enllà d’aquestes reaccions no ha transcendit més informació sobre les intencions de l’Ajuntament per revisar els seus protocols d’actuació dins lleres de rius i com evitar i afavorir la naturalització d’aquests indrets tant emblemàtics de la ciutat.

 

- Mobilització en favor dels herbassars: Gràcies al confinament moltes actuacions de «manteniment» de les vies urbanes i jardins i parcs de les ciutats no s’han estat desenvolupant, el que ha permès que molta vegetació típicament segada durant aquesta època de l’any hagi pogut brotar i mostrar la seva varietat i colors. Aquest tipus d’ambients són zona de reproducció de moltes espècies, entre ells els insectes, grans aliats per exemple en la pol·linització, i també són refugi i punt d’alimentació de moltes organismes diferents com els ocells. És a dir, els herbassars són veritables illes de biodiversitat dins les ciutats i que ens apropen la natura a casa. Amb el desconfinament molts ajuntaments estan reprenent l’anual sega d’aquests ambients, perdent tots els beneficis que ens aporten. És per això que diverses entitats i persones han firmat el manifest que clama per un canvi de gestió d’aquests ambients per part dels municipis perquè els conservin com autèntics hot-spots urbans.

 

- Continuen les actuacions dins lleres al Tordera: Malgrat les reiterades queixes per part de les entitats ecologistes durant els passats mesos, dia 17 i 18 de maig la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny torna a denunciar més obres dins la llera a diversos punts del curs fluvial del Tordera. Una vegada més entranthi dins amb maquinària pesant i alterant per complert la morfologia i dinàmica natural d’aquests ambients. Aquests fets són simplement una mostra de la forma d’actuar que fa molts d’anys aplica l’ACA a les lleres de rius i rieres de Catalunya. El tipus de gestió que duen a terme d’aquests ambients està enfocada cap a la «neteja» de les lleres, convertint-les en autèntiques autopistes per l’aigua, sense cap tipus de vegetació i menystenint totes les espècies que depenen d’aquests habitat de ribera i menystenint també la dinàmica i conservació dels boscos de ribera. Demanem a l’ACA que replantegin els seus protocols d’actuació per aconseguir una conservació i manteniment sostenibles de les lleres dels cursos fluvials dels territoris.

 

Finalment, per acabar, ahir, dia 27 de maig, vam tenir notícia d’una gran destrossa de nou a una de els lleres dels nostres hàbitats aquàtics, en aquesta ocasió al riu Llierca, entre els municipis de Montagut i Tortellà. En aquesta ocasió, per respostes directes de l’ACA davant aquesta denúncia, van manifestar que ells no eren promotors d’aquest fet i que en conseqüència enviarien un inspector per conèixer el perquè. Curiosament quan ells són els promotors d’aquestes destrosses està tot dins d’una actuació ben planificada, mentre que quan són altres el que l'escometen són objecte d’inspecció. Estarem a l’aguait i atents per conèixer els motius d’aquesta nova agressió al territori.

 

En conclusió podem dir que l’agressió al territori és un fet inherent a la nostra societat i que, ni tant sols en moments excepcionals d’aturament del món sencer, som capaços d’evitar aquestes dinàmiques tant autodestructives. Només amb l’educació ambiental i la defensa per part de la ciutadania del nostre patrimoni natural podem aconseguir una societat més justa i més ambientalment sostenible. Per últim voldríem donar les gràcies a totes aquelles persones que denuncien actuacions en contra del nostre patrimoni natural, atès que sense elles molta de la feina que duem a terme des de l’ANG no seria possible. Gràcies a tots/es!

 

Ara i sempre: informem, reivindiquem, defensem i lluitem.